Quasi com una e-carpeta docent i formativa per compartir.

diumenge, 27 de març del 2011

Debat: Internet i educació

Pràcticament tres mesos sense escriure en aquest bloc... em mor de vergonya! I això que he vist moltes coses interessants durant aquest temps que podria haver col.leccionat però em resulta ja més fàcil col.leccionar a través d'altres eines com Twitter i Delicious, per exemple, i en canvi, deix aquí aquelles coses que mereixen reflexió. I no és que no hagi trobat coses per a la reflexió però és evident, que no he sabut gestionar el temps d'altra manera...

En definitiva, que el divendres sí vaig trobar un recurs que no vull deixar de recollir perquè m'ha aportat un punt més, diferent sobre un tema que m'interessa molt, i que fins ara no havia sentit mai.

Es tracta d'aquest debat de la tele, per la segona cadena, titulat Internet i educació i que no puc embedir aquí perquè crec que no es pot (o al menys, jo no he sabut trobar el codi)

El debat és molt interessant, ja que es recalquen els punts importants de les implicacions d'Internet a l'educació. Però el que m'ha agradat, molt especialment, és una intervenció, cap al minut divuit, que relaciona la recuperació de l'autoriat docent amb la creació de recursos i continguts digitals. I això és la novetat, al menys per mi ja que encara no havia sentit mai aquesta relació de conceptes.

Quan parlam del treball amb TIC, Internet i les eines de la Web 2.0 parlam d'un recurs potentíssim per a la construcció del coneixement del propi alumnat, per a la consecució de metodologies vertaderament constructivistes on el focus del procés d'ensenyament-aprenentatge sigui a la fi, l'alumnat. També es parla de l'oportunitat que les possibilitats que la Web 2.0 té per a què el professorat, a la vegada, com a consumidor i creador d'informació i coneixement, realitzi les seves pròpies activitats i per tant, amb el temps, pugui arribar a desenvolupar un currículum contextualitzat en la realitat del seu alumnat independementment del llibre de text. Per tant, això va lligat directament a una major professionalitat docent, i el que m'ha suposat un punt de vista nou, és que es consideri un element més per a la recuperació de l'autoritat docent.

És evident, doncs, que a major professionalització, major possibilitat de recuperar el prestigi professional i per tant, l'autoritat docent. És a dir, que les TIC ens ajuden a recuperar aquesta autoritat docent que d'alguns àmbits s'ha volgut impulsar amb mesures autoritàries i repressives i que en canvi s'aconseguirà més i millor amb mesures a favor de la professionalització docent. I l'impuls a l'ús crític de les TIC, i la creació de contingut digital van en aquesta línia. Un motiu més per a seguir-hi treballant amb entusiasme.

Aprofit que m'he animat a fer la reflexió a destacar una altra opinió amb la qual discrep rotundament. L'amic Ricardo Torres, @torresk, fa una intervenció molt acertada, cap al minut vint-i-cinc, sobre les possibilitats que té Internet per a l'adaptació a les intel.ligències múltiples del nostre alumnat i els diferents estils d'aprenentatge. I un altre dels tertulians no té altra cosa que dir que alertar sobre una escola que només es basàs en Internet sense treballar altres aprenentatges bàsics com la lectoescriptura. Quina intervenció més absurda per part d'un pedagog: com es pot imaginar una escola que perquè usi Interent no ensenyi a llegir ni escriure? Si precisament, el que necessita Interent és una persona usuària capaç de llegir les fonts de rellevància per escriure i presentar nou coneixement! Sent molt la crítica, però la resposta no podia ser més poc adient i no m'he pogut resistir de comentar-lo.