Just he acabat un curs sobre competències bàsiques de la Formació a Distància de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balereas, i una de les activitats era fer una reflexió sobre una sèrie de frases que se'ns oferien en el manual. Adjunt aquí el que deia per l'activitat perquè he pensat que em va molt bé com a part d'aquesta mena de portafoli electrònic que intent fer en aquest bloc, perquè formi part també, de les evidències de l'ideari que, autonòmament, m'estic construint com a docent.
George Bernard Shaw, prolífic escriptor irlandès :“Vaig suspendre l’educació quan vaig anar l’escola”.
És molt indicatiu que sigui, precisament ,una persona creativa, i que destaca en competència lingüística, i per concretar més, en competència comunicativa escrita, la que digui que va suspendre l’educació a l’escola.
I si una persona creativa suspèn a l’escola és indicatiu de què alguna cosa falla en el sistema educatiu. D’entrada ens indica que aquesta persona no va desenvolupar la seva creativitat a l’escola, o sigui, que l’escola no va saber ajudar al Shaw alumne en la descoberta de si mateix i de les seves capacitats. Tal vegada, ens estam arriscant massa amb aquesta deducció, però és que intent fer la transferència a la nostra tasca docent i em planteig: estam vetaderament, ajudant a tots els nostres alumnes en el desenvolupament de la seva creativitat? Ajudam als alumnes a què coneguin les seves capacitats perquè les desenvolupin? Observam als alumnes prou com per conèixer les seves potencialitats?
A partir d’aquí, la reflexió ens conduiria al mètode d’ensenyança, per què l’escola no desenvolupa la creativitat i les diferents capacitats dels alumnes? Està clar que la finalitat del sistema escolar de finals dels segle XIX no era el desenvolupament integral de la persona, sinó senzillament la transmissió de coneixements. Per tant, la creativitat no era una capacitat a treballar per aconseguir la finalitat del sistema educatiu. Avui en dia, ho tenim molt clar, i les nostres finalitats sí són més de tipus globals i de formació integral de la persona, però, perquè la creativitat queda encara un poc apartada en la pràctica docent? I com que no vull ser negativa, dic que només un poc apartada, ja que estic convençuda que hem fet grans passes en relació a aquest tema. Tanmateix, no puc oblidar quan pens en la creativitat a Sir Ken Robinson, en la seva conferència, Do schools kill creativity? , en la qual exposa multitud d’arguments per acabar afirmant que si, que a les escoles matam la creativitat -si no heu vist mai aquest vídeo, us el recoman molt perquè no té desperdici, un autèntic showman en el món de l’educació, com un Zabala anglosaxó.
Pareix que Shaw no va ser un gran amant del sistema educatiu del seu temps, perquè se li atribueixen altres frases igual de significatives com per exemple: “la meva educació va ser molt bona fins que l’escola la va interrompre” o “ si li ensenyes alguna cosa a un home, mai l’aprendrà”. Frases que donarien lloc a més debat i reflexions, però que ja deixarem per un altre dia, i que esperem per cert, que els nostres alumnes ja no diguin mai.
Evidentment, el sistema educatiu de finals del segle XIX poc té a veure en el sistema actual, i les transferències de tot el que hem comentat d’una època a l’altra, s’han de fer amb totes les reserves possibles. Tanmateix, crec que els arguments exposats encara són de molta actualitat en el debat educatiu d’avui en dia, i encara més , tal vegada, no seria massa arriscat dir que, probablement, la idea que fonamenta la frase de Shaw està també, estretament relacionada amb una de les obres més venudes sobre educació dels darrers temps, Mal d’escola, de Daniel Pennac.
George Bernard Shaw, prolífic escriptor irlandès :“Vaig suspendre l’educació quan vaig anar l’escola”.
És molt indicatiu que sigui, precisament ,una persona creativa, i que destaca en competència lingüística, i per concretar més, en competència comunicativa escrita, la que digui que va suspendre l’educació a l’escola.
I si una persona creativa suspèn a l’escola és indicatiu de què alguna cosa falla en el sistema educatiu. D’entrada ens indica que aquesta persona no va desenvolupar la seva creativitat a l’escola, o sigui, que l’escola no va saber ajudar al Shaw alumne en la descoberta de si mateix i de les seves capacitats. Tal vegada, ens estam arriscant massa amb aquesta deducció, però és que intent fer la transferència a la nostra tasca docent i em planteig: estam vetaderament, ajudant a tots els nostres alumnes en el desenvolupament de la seva creativitat? Ajudam als alumnes a què coneguin les seves capacitats perquè les desenvolupin? Observam als alumnes prou com per conèixer les seves potencialitats?
A partir d’aquí, la reflexió ens conduiria al mètode d’ensenyança, per què l’escola no desenvolupa la creativitat i les diferents capacitats dels alumnes? Està clar que la finalitat del sistema escolar de finals dels segle XIX no era el desenvolupament integral de la persona, sinó senzillament la transmissió de coneixements. Per tant, la creativitat no era una capacitat a treballar per aconseguir la finalitat del sistema educatiu. Avui en dia, ho tenim molt clar, i les nostres finalitats sí són més de tipus globals i de formació integral de la persona, però, perquè la creativitat queda encara un poc apartada en la pràctica docent? I com que no vull ser negativa, dic que només un poc apartada, ja que estic convençuda que hem fet grans passes en relació a aquest tema. Tanmateix, no puc oblidar quan pens en la creativitat a Sir Ken Robinson, en la seva conferència, Do schools kill creativity? , en la qual exposa multitud d’arguments per acabar afirmant que si, que a les escoles matam la creativitat -si no heu vist mai aquest vídeo, us el recoman molt perquè no té desperdici, un autèntic showman en el món de l’educació, com un Zabala anglosaxó.
Pareix que Shaw no va ser un gran amant del sistema educatiu del seu temps, perquè se li atribueixen altres frases igual de significatives com per exemple: “la meva educació va ser molt bona fins que l’escola la va interrompre” o “ si li ensenyes alguna cosa a un home, mai l’aprendrà”. Frases que donarien lloc a més debat i reflexions, però que ja deixarem per un altre dia, i que esperem per cert, que els nostres alumnes ja no diguin mai.
Evidentment, el sistema educatiu de finals del segle XIX poc té a veure en el sistema actual, i les transferències de tot el que hem comentat d’una època a l’altra, s’han de fer amb totes les reserves possibles. Tanmateix, crec que els arguments exposats encara són de molta actualitat en el debat educatiu d’avui en dia, i encara més , tal vegada, no seria massa arriscat dir que, probablement, la idea que fonamenta la frase de Shaw està també, estretament relacionada amb una de les obres més venudes sobre educació dels darrers temps, Mal d’escola, de Daniel Pennac.
