Actitud per transformar la societat

Neus Lorenzo, inspectora d'educació de Catalunya, ha fet a Eivissa dues ponències sobre la competència lingüística, integrades dins el curs de competències del CEP . I avui no puc passar sense destacar dos arguments importants dels seus dicurs i que comparteix amb la ponent,i que ens poden portar a noves reflexions que ens ajudin a crèixer com a docents crítics i reflexius.

Pel tractament de la competència lingüítica, sobre la qual va tractar molt àmpliament, va posar en el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge l'actitud, i n'estic completament conveçuda. Com serem comptents si no tenim una actitud positiva envers l'objecte d'aprenentatge? Encara més, com serem comptents si no tenim actitud positiva envers el mateix procés d'aprenentatge? En definitiva, l'actitud és un aspecte clau a tenir en compte quan programam i sobretot, quan intervenim a l'aula.

I una darrera qüestió que també em va agradar molt: el docent com agent que concientment busca el creixement integral del seu alumne/a com a persona que viu en societat, la qual hem de transformar per aconseguir-ne una de millor. O sigui, un docent compromès amb uns ideals de justícia social... quasi res! Idò, ja ens hi podem posar perquè ens queda molt per fer!

No podem oblidar mai aquests dos principis sigui quin sigui el nostre paper a l'educació.

Una reflexió matemàtica

Acab de sortir de la conferència de Mª Luisa Girondo, professora de la Universitat Rovira i Virgili, sobre competència matemàtica en el marc del curs organitzat pel CEP d'Eivissa i Formentera sobre les competències bàsiques, i m'ha agradat tan - tot i que fos d'una àrea en la que hi tenc molt poca experiència professional- que no puc més que compartir-ho ara des d'aquí.

No és la meva intenció fer aquí una exposició sobre la competència matemàtica, i de fet, us recoman entreu en aquest bloc sobre competències bàsiques si voleu aprofundir-hi perquè ben aviat hi podreu trobar la informació més ampliada.Senzillament, vull aprofitar l'ocasió per compartir una reflexió que m'ha impactat.

La ponent ha donat tant de protagonisme a les eines com a la competència matemàtica durant l'etapa de Primària. Però, a quines eines es referia na Mª Luisa Girondo? Idò, crec que a unes eines potencialment molt competents.... S'ha referit a una matemàtica funcional on les eines promouen el raonament de l'alumne, i ho podeu comprovar amb aquests dos exemples que expos breument:

El càlcul mental ha de ser l'eina emprada mentre manejam els números fins als cent, i a partir d'aquí, ja es pot introduir l'algoritme tradicional, és a dir, les operacions clàssiques. Això implica que no s'introdueix el compte amb llapis i paper fins a ben entrada la Primària. No és això una reflexió que ens remou la conciència?
I pel que fa a la resta, ens ha llençat una idea igual de renovadora: cal introduir a la vegada, la resta sense portar i portant.

I com que la mostra crec que és suficient per veure la qualitat de la renovació dels ensenyaments d'aquesta professora, us anim a qu us mireu el pdf de la seva exposició aquí.